dimarts, 14 de maig del 2013

X Ironcat ( 3.800 + 180 + 42,2 ). 11 de Maig del 2013

X Ironcat ( 3.800 + 180 + 42,2 ) 12 hores 17 minuts 01 segons
Si, ja són sis les meves participacions a l'IRONCAT
2008, l'estrena. 13h47mi.
2009, la confirmació. 12h32mi
2010, el vent. 13h48mi
2011, els dos minuts. 12h02mi
2012, el de la calor
i així arribem a l'edició del 2013.
Amb una preparació similar a edicions anteriors i amb alguns dubtes sobre el meu genoll dret em presento a l'Ampolla per fer el meu sisè Ironcat amb dos objectius clars. 1.Gaudir de la cursa 2. Acostar-me i, si és possible, baixar de les 12 hores.
Surto el divendres de Vic a 2/4 de dues direcció a l'Ampolla. Passant per Montmeló sento els soroll dels fórmula 1 en la seva segona sessió d'entrenament lliures. Pensament difusos.
Després d'una paradeta pel camí arribo a l'Ampolla força abans de les 5 de la tarda per trobar-me amb la meva germana Montse i el meu cunyat Francesc que m'expliquen els problemes del seu viatge (Pineda-L'Ampolla). Avaria al cotxe, servei de grua, ..... Plegats anem a l'Hotel Rocaplana per deixar-hi les maletes. M'acomiado d'ells per anar al briefing a l'hotel Flamingo i acordem trobar-nos a 3/4 de 8 per anar a sopar.
Al briefing i arribo prou d'hora com per agafar el dorsal abans de que comences la xerrada tècnica. Poques variacions respecte els anys anteriors. Una vegada acabada la xerrada aprofito per saludar a tots els companys i amics.
Retorn a l'Hotel per portar la bicicleta en un espai reservat, preparar la roba per l'endemà i esperar l'hora de sopar.
A 3/4 de 8 ens trobem per anar a sopar a la pizzeria IGLÚ, que després de tants anys ens tracten com si fossim de la casa. Amanida, espaguettis, flam i una mica de vi és el menú mentre l'anem fent petar.
A 2/4 de 10 vaig cap a l'habitació per iniciar el descans. Em costa dormir, però tot i així aconsegueixo aclocar els ells una bona estona.
A 3/4 de 5 em llevo, aquesta vegada tampoc m'ha calgut el despertador. Una dutxadeta i baixo a esmorzar. Sóc el primer!!! Dues llesques de pa de motllo amb dos trossos de formatge, una barreta energètica i un cafè sol componen l'esmorzar. Tinc clar que no puc beure massa si no vull tenir problemes amb la natació.
A 3/4 de 6 vaig a buscar la bicicleta, faig la darrera inflada (8bars), torno a l'hotel a recollir la bossa i cap a box per deixar-ho tot llest. A 1/4 de 7 tot col·locat.
De nou cap a l'habitació per posar-me el neoprè i donar els avituallaments a la meva germana. Junts anem cap a la platja de l'Arquitecte on té lloc la sortida. A falta d'uns 10 minuts entro dins de l'aigua, fresqueta per cert, m'ajusto els neoprè, surto de l'aigua, escolto les darreres indicacions i al 7 del matí sortida. Tres voltes a un rectangle
Fins a la primera boia un cert caos i amb força contacte físic, però a partir d'aquí i de mica en mica vaig trobant la posició per nadar amb comoditat. Amb el tipus d'entrenament que faig a la piscina he aconseguit nadar a un bon ritme de creuer. Sense massa històries acabo la natació amb 1h10mi06seg (uns 3 minuts menys que l'any passat). La cosa es presenta bé.
Sortida de l'aigua i cap a box. Sento la meva germana Montse enmig del públic que m'anima i veig en Francesc amb la càmera per deixar constància de l'esdeveniment. Arribo davant de la meva bici i mentre m'estic traient la part de baix del neoprè em puja el bessó de la cama dreta. No pot ser penso.... em miro la cama i veig el bessó com una pilota de tennis enganxat a dalt. M'estiro a terra. Em relaxo. Sento la meva germana que diu que "tranquil". Penso que pot ser el final. Continuo relaxat aguantant el dolor. Deixo passar un minut llarg. El bessó va baixant. Una vegada a baix i amb molt de compte m'acabo de treure el neoprè i amb més de compte encara em poso l'equipació de la bici. Novament sento la meva germana dient "això és normal per què l'aigua estava molt freda". Normal no li trobo, però no estic per dir gaire res.
Ja sobre la bici, surto amb cadència esperant que tot es vagi col·locant al seu lloc i no em puc queixar. Mica en mica agafo el ritme (30km/h) sense vent, parant a la primera i a la segona volta a fer necessitat menors. Menjant una barreta a la primera i a la segona volta i bevent mig bidó de beguda isotònica a cada una de les dues voltes. A la tercera mantinc el ritme de 30km/h sense parada, sense barreta, però si bevent un bidó. Veig que ja ha arribat una altra part de la família (la Maria, en Carles, ..... ) A la quarta exactament el mateix. A la cinqueta, sense parada, amb mitja barreta i mig bidó, aconsegueixo mantenir la velocitat de 30km/h però amb més esforç, el vent es comença a notar. Durant aquesta cinquena volta el culotte em fa un petit esgorrany. Tinc clar doncs que a la marató em posaré el pantaló curt. I ja a la sisena aconsegueixo mantenir el ritme però a base de més esforç encara ja que el vent cada vegada és més intens. Tot plegat acabo la bici amb 6 hores justes.
Vaig sobre el guió previst natació +  bici + transicions = 7h30mi.
Comença ara la marató. Són 6 voltes de 7 km. Per poc que m'esforci tinc l'objectiu a l'abast. Doncs no, perdo competitivitat, penso que no em cal patir, penso que acabaré sobradament, penso, penso, i acabo pensant massa. Acabo pensant tant que m'agafo la marató com un passeig llarg, xerrant amb els altres participants. Em va cridar l'atenció el fet que a la cinquena volta un participant Franciso Palacions Herradon em digués "perdona, tu eres Josep Maria, verdad?" A la resposta que si, em va fer saber que era allà per què havia vist els meus videos a internet..... té nassos la cosa i jo la mar de content.
Natació 1h10mi06seg ; Ciclisme 6h18mi22seg (inclou les dues transicions) ; Running 4h48mi33seg ; = 12h17mi01seg.
Content d'haver acabar un altre ironcat, més sencer que mai. Xerro un mica amb els companys i espero la resta de la família que ha anat a Cervera al trofeu de natació i així anar a sopar tots plegats.

Video de la prova

3 comentaris:

Xavi Bomber ha dit...

Ets un autèntic crak Josep Mª. Moltes felicitats per la "sexta". M'agradaria fer-la d'aquí un parell d'anyets però primer he de fer altres curses com alguna olímpica i alguna ultra-trail, ja veurem.

josep-maria ha dit...

Acabo de llegir el comentari d'aquest any. Tal com dius, acabo millor que mai. Efectivament, content, fresquet en el moviment i el tracte. De les quatre vegades que t'he vist, ...la millor final. Gràcies pel que poses en el comentari. Quan vinguem amb en Francesc a Vic et porto la tarja amb la gravació.
Bona nit.
JO VULL TORNAR-HI L'ANY QUE VE. És una cursa super xula. EL QUE IMPORTA NIO ÉS QUAN TRIGUES SINÓ COM ET SENTS, COM HO FAS I COM ACABES!!!!! Quan vegis la filmació d'aquest any entendràs que el 2013 ha ESTAT un bon any!
Petonàs
Montse

Dioni Tulipán ha dit...

Bestial Josep-Maria,

Acabar un Ironman en poco más de 12 horas y encima "sobrado".
Has de reconocer que cada año estás más fuerte, aunque "el cap" te haya dejado sin ver 11:XX.

Todo un honor correr entre tus ídolos :-)

¿El gemelo no te ha dado más sustos?

Saludos,
Dennis.